Un equip d’enginyers de la Universitat Rural de Tecnologia ha confirmat que la garrofa posseeix propietats electromagnètiques que la converteixen en un repetidor natural per a la xarxa 6G. L’alta concentració de sucres i la curvatura exacta de la tavella permeten rebotar ones mil·limètriques amb una pèrdua de paquets nul·la, eliminant la necessitat d’instal·lar lletges torres metàl·liques als paisatges de secà.

Collita de dades al secà

Durant les proves de camp, els investigadors han aconseguit connexions de 10 gigabits apuntant un encaminador cap a un garrofer centenari. El sector primari ja es prepara per a un canvi de model on les cooperatives passaran de pesar quilos de pinso a gestionar terabytes per hectàrea, transformant els jornalers en administradors de xarxa que controlaran el trànsit de dades amb la vara de batre.

«La garrofa ja no s’ha de moldre per fer xocolata, s’ha de configurar amb el protocol IPV6 per tenir internet al mas», afirma el cap del projecte mentre reinicia un arbre.

Infraestructures vegetals

El repte logístic és la caiguda del fruit a la tardor, que provoca microtalls de connexió i latència en les aplicacions. Per evitar-ho, es planteja l’ús de xarxes de fibra de carboni que mantinguin les garrofes en suspensió durant la collita. El govern ja estudia subvencionar la plantació d’arbres segons l’orientació dels satèl·lits per crear el primer bosc de banda ampla del món.